Atles del somni català

A la Catalunya del segle XV, hi coincidien russos, tàrtars, jueus i sarraïns, grecs, sudanesos i altres europeus (occitans, francesos, italians…). L’anar-i-venir de gent rarament s’ha aturat al llarg del temps.Les raons i les circumstàncies dels nouvinguts són ben diferents. Hi ha estudiants, aventurers i somiadors, i n’hi ha que fugen de la por i que s’escapen de la gana. A tots els empeny la il·lusió d’una vida ideal. El seu viatge fins a Catalunya està carregat d’atzar i de somnis. A mesura que han anat arribant i quedant-s’hi han transformat el paisatge humà de les ciutats, dels pobles i també de la pagesia. Amb la seva presència, el país s’esquitxa amb trossos de món, maneres d’entendre’l, accents i pregàries diferents. Mirant-los i escoltant-los imaginem com podria ser el futur de Catalunya. A Atles del somni català no hi són tots els noms ni totes les procedències: tampoc no hi cabrien. S’hi dibuixen unes quantes històries que s’allunyen de les estadístiques i els números. Són relats de viatges emocionals, recorreguts que van més enllà de les geografies. Un llibre de ruta, de l’Equador al Japó passant per l’esperança, la il·lusió, la tristesa o el desig; amb parades a l’Argentina, el Paquistan, França, Xina, el Marroc... Un petit atles de somnis per comprendre una mica els catalans d’avui i, a la inversa, les migracions dels catalans d’ahir als països ideals dels nouvinguts.