AUTONOMIES FEDERALISME I AUTODETERMINACIO

[...] Per aquest conjunt de raons d'ordre jurídic exposades el 1985, un cop més, no deixava de ser premonitori l’anàlisi que Jordi Solé desenvolupava el 1987, amb motiu de la introducció a l'edició catalana del llibre. La seva conclusió era que els nacionalismes condueixen a un carreró sense sortida, perquè impliquen una sistemàtica i permanent posada en qüestió del model polític de la Constitució, sense aportar cap alternativa millor i més constructiva. Per això–proposava–que només les esquerres (en plural) podien desenvolupar aquell model de la forma més progressiva possible, és a dir, en la forma d'un Estat federal. Però la seva conclusió era, també, que ja llavors les esquerres estaven molt dividides, a la defensiva i massa condicionades per l'Estat heretat del franquisme per poder plantejar les coses amb la necessària claredat. [...]Han transcorregut més de trenta anys des de la publicació de l'assaig del professor Solé Tura. L'evolució de l'Estat de les autonomies des de llavors i la interpretació de l'abast de l'autonomia política obliguen a una altra reflexió. Els avenços i retrocessos als quals els referia s'han produït. Una de les conseqüències dels retrocessos ha estat el repte sobiranista iniciat a Catalunya des de 2012. La crisi política que ha provocat exigeix fer un balanç sobre l'aplicació del...