Blanc com la neu

"En Ratolí surt molt poc de casa, tan sols si està segur que farà bon temps, perquè el seu pelatge és massa blanc i bonic per poder-lo embrutar. Quan surt, porta la seva guitarra i canta una cançó. Cançó que, el dia que en Ratolí es perd, anirà repetint al llarg d''aquest llibre que es desenvolupa com una epopeia, perquè, en buscar el camí de casa, Ratolí arribarà a explorar el món sencer. Una història explicada amb esperit curiós, a través de versos i endevinalles; una història per pensar en el fet que, de vegades, per viure de debò cal abandonar la seguretat de la llar."