BOLA DE GREIX

Hi havia una vegada un nen molt golafre, que es passava tot el dia jugant. Un dia va trucar a la porta de casa seva una bruixa amb un sac i amb la intenció d’emportar-se’l...
A les pàgines de la història i de la literatura europea es poden trobar molts tipus de bruixes. La seva natura i les seves funcions varien en funció de l’època, la classe social, la localització geogràfica... però totes tenen en comú coneixements i poders d’origen sobrenatural. L’expansió de les bruixes en la literatura infantil té molt a veure amb aquestes creences antigues de la vella Europa, però malgrat l’origen ancestral, la bruixa, pot ser un personatge que fomenta la fantasia i la imaginació. Ha arribat fins a l’actualitat com a fetitxe lúdic i apareix sovint tant als contes tradicionals com a les creacions literàries noves.
A Bola de greix trobem molts dels elements característics dels relats populars europeus. És una història molt elaborada, amb les repeticions típiques tan presents als contes infantils i amb un ritme trepidant de l’acció. La perseverança de la bruixa per aconseguir el seu objectiu no té límits. Tres cops la bruixa intenta enganyar en Bola de Greix oferint-li regals temptadors. Tot i que sembla impossible, tres cops el nen caurà a la mateixa trampa: el sac, element de gran caràcter simbòlic. No hi ha res més terrible que caure al sac de la bruixa però, cada vegada el nen aconseguirà fugir utilitzant la intel·ligència, i superarà el perill. Finalment, el personatge pervers serà enganyat i burlat amb astúcia: la bruixa caurà a l’olla i es cremarà, patint el seu propi càstig. Aquest conte tradicional de Noruega apareix amb variants molt similars en tota Europa.
Es relaciona especialment amb el Pierino Pierone recollit per l’Italo Calvino en els seus contes populars italians. Estudiosos del folklore europeu, entre ells Calvino, asseguren que alguns contes recollits com a noruecs van ser portats per venedores de fruita italianes.
Iván Suárez ens ofereix un treball d’il·lustració on destaquen l’impacte dels rostres dels personatges i de les seves mirades. Els protagonistes, la bruixa i el nen, apareixen representats a través del contrast de les geometries de les seves cares: rectangular i circular, respectivament.

Text de Ana Presunto, a p