BORJA PAPA

Borja Papaés un d’aquests grans llibresque fabrica periòdicament Joan F. Mira. No una «novel·la», ni tampoc un llibre d’imaginació, sinó una espècie de dietari basat, «en un 90%», en fets rigorosament històrics, una magna operació literària i humana que consisteix a posar-se en la pell de tot un papa. Per a un home de les característiques de Joan F. Mira (professor de llengües clàssiques, enamorat d’Itàlia, addicte si més no als aspectes més purament retòrics de la cultura eclesial i, last but not least, patriota i activista cívic) degué constituir-se ràpidament en un projecte absorbent i indeclinable. En el fons, Mira el que li agrada és crear mons sencers, bastir universos globls fermament amarrats en un punt innegociable. Borja Papa, en aquest context, és simplement una peça lògica dins un itinerari narratiu. Ja no ésnomés el vertigen de sentir-se dins la pell de tot un papa –i un papa renaixentista: amb exèrcit, amb amants, amb poder econòmic i amb aquella capacitat tan vaticana de poder fer tremolar els monarques temporals. Es tracta, també, d’imaginar com era el dia a dia del valencià més universal, de la figura màxima que el Regne de València ha ofert a la cristiandat i a Europa, i també al món.