Càndid

| hace 1 año

Aquesta novel·la, Premi Lletraferit de Novel·la 2021, es un recorregut dels últims cent cinquanta anys d’història de València a partir de les vides dels Mocholins, generació tres generació. Com el seu nom propi assenyala, així com les experiències dels seus protagonistes, "Càndid" és un arquetip d'ingenuïtat i optimisme, un personatge que serveix de vehicle per explorar grans preguntes sobre la vida, la societat i la condició humana. La referència a la novel·la de Voltaire és inevitable. Ambdues obres posen en qüestió les percepcions idealitzades de la realitat, encara que Nadal, explora la transformació de la ciutat de València i els seus habitants a través de la mirada d'un personatge que s'enfronta als canvis. L'optimisme i el pessimisme, les conseqüències de creure cegament en un món ideal, la injustícia i el sofriment, la política i la societat... Al llibre no sols queden reflectits els esdeveniments que assolaren la ciutat i el país els últims anys. També els personatges reals que idealitzaren canvis que a la fi van convertir-se en no res. La vida passa i la ciutat, així com l’idealisme, sovint moria. La cerca de la felicitat i la realització personal en un món marcat per la injustícia, el sofriment i la incertesa se complica amb totes les transformacions socials i urbanes d'una ciutat que oblida al molta facilitat. Hi han cites i reflexions interesants, però he de confessar que no he pogut connectar ni amb l’estil ni la narració de la novel·la. Encara que és curta i amb capítols breus, no podia empatitzar amb personatges que es mostraven de manera fugaç i sense moltes coses que els definira. En conclusió, el llibre no m’ha acabat de enganxar.