Cap verd

«El meu pare em va comprar a la ciutat per 365 francs suïssos.» Li diuen «cap verd» i no veu un bou a tres passes. L’atzar de l’adopció l’ha fet anar a parar a una família extravagant d’immigrants. Som a la Suïssa dels anys setanta, i ella ens ho explica, lacònica i imaginativa, fent servir paraules que classifica en capses de mistos. Ens diu com s’aclimata a la seva nova vida i, sense ser-ne del tot conscient, ens fa partícips d’un gran secret: amb una innocència descarada i un llenguatge poètic que impressiona a la vegada que commou, descabdella una història antiga que va marcar a foc la generació d’en Jon, el seu avi adoptiu.