CARN DE COS CRU

Carn de cos cru versa sobre la impossibilitat de dir-se sense un cos propi, és un lligament entre paraula i carn. Tracta d’un viatge juganer cap a la construcció d’un teixit carni i un dir particular, el esembarassament d’un passat i la ferma convicció que la carn, com la vida, sempre serà crua. Planteja la contradicció i la lluita de l’alteritat en el propi cos amb una llei que ve imposada però que el lenguatge de l’autora juga a forçar, esquivar i, fins i tot, trencar. «La llei (paterna, divina, verbal) desplega la seva ofensiva contra el cos, que s’hi rebel·la, que s’hi regira i que es dispara cap a tots costats en una explosió fenomenalment obscena, en la seva dimensió més escatològica, més excremental, més masticatòria, més orgullosament immoral», diu Borja Bagunyà.