CARTES DE JOSEP PLA DES DE MENORCA

«En aquestes Cartes a Josep Pla des de Menorca, l’escriptor de Palafrugell és l’interlocutor, el confident, l’amic, el conegut. Menorca es configura clarament com un petit observatori des del qual interpretar les grans qüestions de la societat global. I el jo del seu autor s’expressa en un estil vivaç i lleuger, en un to que combina la descripció elegíaca amb la denúncia crítica quan cal (de la xerrameca, del provincianisme, de l’especulació salvatge, de l’espanyolisme, que tantes vegades van junts), i una adjectivació que insinua (sortosament només insinua) un deix planià. Les preocupacions «vitals» de Miquel Àngel Maria són les preocupacions de Josep Pla, i crec que són les preocupacions d’una veritable «comunitat imaginada», la dels seus lectors, de l’un i de l’altre. La pervivència de la memòria, física i espiritual, la lluita contra l’oblit, la continuïtat d’unes formes de vida que es resisteixen a creure que la modernització ha de portar la seva abolició, la preocupació per la preservació del «territori», en el sentit cultural més ampli, i els neguits provocats pel turisme i les seves conseqüències... [Del pròleg de Xavier Pla]