CARTES DE L'EXILI

Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949). Polític, historiador i periodista. Destacat representant del catalanisme d'esquerra, va fundar el 1922 Acció Catalana i, posteriorment, el 1930, Acció Republicana de Catalunya. Un any després, el 1931, s'incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya. Fou vicepresident del Parlament català durant la Guerra Civil i conseller de la Generalitat en l'exili. El 1946 es va instal·lar a Perpinyà, on va escriure diversos llibres que van aparèixer amb caràcter pòstum. Com a periodista i redactor en diverses publicacions, es va especialitzar en política estrangera i en història nacional catalana. Va col·laborar en El Poble Català, L'Esquella de la Torratxa, La Nació, La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Humanitat i Meridià, i va fundar i va dirigir, el 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, la Revista de Catalunya, tribuna d'expansió i defensa de l'alta cultura catalana. Va escriure extensament sobre el fet nacional català i, entre els seus llibres, cal remarcar La nacionalització de Catalunya, El nacionalisme i Nacionalisme i federalisme. La seva monumental Història nacional de Catalunya constitueix la primera síntesi moderna del passat català, malgrat que l'esclat de la Guerra Civil la va deixar inacabada.