Catalunya central

Antoni Pladevall i Arumí (Taradell, Osona, 1961) és doctor en filologia clàssica i professor de grec i de llatí. La poesia, la narrativa, la crítica literària i la historiografia cultural són els àmbits de la seva dedicació a l'escriptura i la investigació. Es va donar a conèixer amb els poemes Les noies de l'hoste, inclòs en el llibre col·lectiu 6 poetes 83 (Premi Amadeu Oller, 1983). Ha publicat ressenyes i articles de tema literari a Revista de Catalunya, Reduccions, Els Marges i Serra d'Or, i estudis de tema historiogràfic a Llengua & Literatura, Anuari Verdaguer i, sobretot, Ausa, la revista del Patronat d'Estudis Osonencs de la qual va ser director entre 1990 i 1994. Ha publicat els llibres següents: l'assaig La il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Llucià Gallissà i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), el volum de proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novel·les La lliça bruta (2001), Massey Ferguson 35 (2003), Terres de lloguer (2006), La papallona negra (2008), Tot és possible (2011) i El dia que vaig fer vuit anys (2014), amb la qual va guanyar el Premi Prudenci Bertrana.