Condemnes compartides

En un món tan meravellós, on l?ésser humà ha acabat sent tan miserable, costa apostar per les segones oportunitats. I encara més, amb la gent que ha passat per presó. Però els mercedaris sempre han cregut, per damunt de tot, en la llibertat i la dignitat de les persones. «Quan vaig entrar tenia molta por. Vaig entrar fàcilment i a la vegada va ser tan difícil sortir? I la presó no és per a la gent, les persones necessitem ser lliures.» (Titiana) «Ningú no pot saber exactament quin és el patiment que es genera dins de presó sinó és en qualitat de pres? Et quedes amb una nuesa existencial, no tens possibilitat de projectar-te en res, simplement ser testimoni del temps que passa.» (José María) «Vaig obrir els ulls, i després un es queda en xoc? la ment humana davant una tragèdia és com que es protegeix? i quan vaig veure les esposes em vaig quedar estupefacte.» (Joseph) «La meva família no s?ho podia creure. Jo crec que ningú no s?ho podia imaginar. Va ser horrible quan es van obrir les reixes per ingressar a la presó.» (Alejandra) «A la presó Model caldria posar un monument a la mare, perquè el pare pot fallar, però la mare no.» (P. Jesús Roy)