Contes russos

Ola Yevguenieva, Vera-Margarita Abanserev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Volkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdeve en els seus relats acaba configurant la historia d?un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d'esser pensada com una enorme fàbula, la historia de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus? I com si aquesta ficció nomes es pogues entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc historic que va des d'aquell principi dels temps que es el segle XIX fins les línies aeries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desapareixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ub