CRENSHAW. El gat invisible

Em dic Jackson, a la tardor començaré cinquè de primària. Quan sigui gran vull ser científic d'animals.

Sabies que un guepard pot córrer a 110km/h? Que un escarabat sense cap pot sobreviure dos setmanes? O que quan un llangardaix banyut s'enfada escup sang pels ulls?

Honestament, crec que els fets són molt millor que les històries. No pots veure una història. No pots sostenir a la mà per mesurar-la. Ben mirat, les històries no són més que mentides. I a mi no m'agrada que em menteixin.

La regla número u de tot científic és que sempre hi ha una explicació lògica per a tot. Per exemple, com apareixen llaminadures per art de màgia quan gairebé no tenim prou menjar a casa? O, per què és difícil fer amics quan sempre tens gana? O, d'on ha sortit aquest paraigües tan ridícul? O, ¿com és possible que els meus pares creguin que no me'n adono que discuteixen quan arriben les factures?

Però, el més important és que ha d'haver-hi una explicació lògica de per què l'amic imaginari que em vaig inventar fa anys s'està prenent un bany d'escuma a la nostra banyera!