Crònica de la cabana

La signatura del Hôjôki —aquesta Crònica de la cabana que presentem traduïda al català per en Jordi Mas— diu el següent: “A final del tercer mes del segon any de l’era Kenryaku, escrit pel monjo Ren’in al seu ermitatge de Toyama”. Ren’in —“llavor del lotus”, la flor que simbolitza la il·luminació— era el nom que Kamo no Chômei va prendre en fer-se monjo budista; la data correspon al mes d’abril de l’any 1212. “Sembla, doncs, que com més anys tinc, més petites es tornen les meves llars”. Kamo no Chômei accepta i assumeix que la història, tant la personal com la col·lectiva, l’ha relegat a un petit ermitatge situat al sud-est de la ciutat de Kyoto, i des d’allí contribueix a crear una poètica despullada i austera que té poc a veure amb la magnificència de l’era Heian i molt amb la literatura i les arts dels segles que vindran.