Cruzada

La crida a la croada ha ressorgit amb força en el debat polític i cultural d'Occident després de l'aparició del terrorisme islamista. Per què, una vegada finalitzades les expedicions militars per a l'alliberament de Terra Santa, s'ha recuperat aquest concepte? Per a alguns, la sacralització de la violència és un element constitutiu de la nostra civilització; per a uns altres, cada «croada» té característiques determinades per les condicions específiques i irrepetibles en les quals es desenvolupa. Aquest llibre ofereix una resposta diferent suggerida per una precisa reconstrucció de les conjuntures que, des de la Revolució francesa fins al papa Francesc, han col·locat la crida a la croada en el centre dels moments més importants de la història contemporània. En desentranyar els diversos entrecreuaments de la politització d'allò religiós amb la sacralització d'allò polític que caracteritzen aquests esdeveniments, es pot captar de fet com els profunds canvis semàntics en l'ús del terme s'insereixen en una continuïtat que la cultura catòlica es va encarregar d'assegurar, almenys fins a Bergoglio.