Desconhort de nostra Dona

El Desconhort de nostra Dona (1294) es una de les poesies de Ramon Llull mes arrelada a la tradició i alhora mes original. L’obra s’ha d’incloure en la tradició del plany de Maria, corrent literari difós per tota la cristiandat que narra de manera dramàtica la crucifixió de Crist a traves de la veu de Maria. Pero tambe es una de les obres lul·lianes amb menys contingut d’Art, per tant, original dins de la seva producció, fonamentada en l’Art i la creació d’"un llibre, el millor del món", per a la conversió dels infidels. En aquest poema, l’Art es deixa de banda per mostrar tot el dolor i el sofriment que van acompanyar la Verge en el moment mes dramàtic de la seva existencia terrenal. Maria mostra tot el seu costat humà mentre veu com Crist es escarnit, torturat i finalment mort, i es a traves dels ulls de Maria que nosaltres, odors/espectadors, veiem l’episodi evangelic i hi participem. El Desconhort es compost de 32 estrofes monorimes de dotze alexandrins, un vers usat típicament en els poemes narratius i en les cançons de gesta perque permetia, per la seva llargada i el ritme solemne, de donar gravetat i emfasi als esdeveniments narrats. L’absencia de l’Art lul·liana en aquest poema facilita mo