DICCIONARI DE LA MALA LLET (2ª ED)

A Catalunya sempre hi ha hagut humor. Revistes com el Papitu, El Cucut, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Xut, El Be Negre, recollien les mostres de la mala llet catalana. Avui, si volem trobar-ne algun exemple hem de llegir les sentències judicials. Per això convé recollir, com es fa en aquest diccionari, les mostres de mala llet, de sarcasme i d'humor —fins les que no ho semblen perquè es disfressen de filosòfiques- que durant bona part del segle XX influiren en la gent, en el que llegien, el que escoltaven, el que deien. En les llengües que parlaven -que les circumstàncies sovint obligaren a que fossin més de dues—. Aquest diccionari ofereix una tria, per temes i per autors, d'aquestes mostres, amb l'esperança que estimularà els joves d'avui a trobar les seves pròpies formes de mala llet i a cultivar les, perquè no manquen pas les incògnites, les inquietuds i fins les pors de les quals solament la mala llet ben administrada pot protegir.