DINS D UNA CAMPANA DE VIDRE

Quan es va publicar Dins d’una campana de vidre, Edmund Wilson, un dels crítics més importants del The New Yorker, va afirmar que aquests relats són meitat contes, meitat somnis i que combinen una poesia exquisida amb una observació realista i senzilla del món que envoltava l’autora. Són històries en un univers especial, el de la percepció i la fantasia femenines, sorgit de l’experiència vital d’una Anaïs Nin que es va instal•lar a París i que va convertir la seva casa-vaixell, i el Sena que l’acollia, en escenaris capaços de compartir protagonisme amb uns personatges que desperten la tendresa i complicitat del lector per la seva presència sempre tan pròxima a volatilitzar-se com si fossin éssers supraterrestres...