Dotze anys d’esclavitud

Solomon Northup era un home lliure que vivia amb la seva família a l’estat de Nova York quan, l’any 1841, una oferta de feina aparentment inofensiva el va allunyar de casa. Poc després, es va despertar encadenat en una cel·la, privat de nom, de drets i de qualsevol prova de la seva llibertat. Sense possibilitat de defensar-se, va ser venut com a esclau i enviat al sud dels Estats Units, on va començar un llarg període marcat per la violència, la submissió i la incertesa. Northup descriu amb precisió el funcionament quotidià de l’esclavitud: els càstigs arbitraris, la dependència absoluta dels amos, la fragilitat de qualsevol vincle i la por constant que determina cada gest i cada paraula.

La seva vida esdevé una lluita sostinguda per resistir sense renunciar del tot a la seva identitat. Entre plantacions, trasllats i relacions marcades per la desigualtat, aprèn a moure’s en un sistema que pot destruir-lo en qualsevol moment. Però el record de la seva vida anterior i el desig de retrobar la família es mantenen com una força persistent. Quan finalment recupera la llibertat, decideix explicar el que ha viscut amb voluntat de testimoni. Considerada una de les narracions autobiogràfiques més rellevants sobre l’esclavitud als Estats Units, Dotze anys d’esclavitud ha mantingut una vigència constant i ha estat portada al cinema en una adaptació guardonada amb l’Oscar a la millor pel·lícula. El llibre s’inscriu dins la col·lecció «Trencant cadenes», dedicada a relats reals que exposen experiències de privació de llibertat, i ofereix una narració directa que permet acostar-se, des de dins, a una realitat històrica de gran impacte.