EL CANT DELS OCELLS

Cap altra cançó catalana s& x02019;ha difós durant segles amb tantes implicacions simboliques i emocionals com El cant dels ocells. Segons el moment i el lloc, es transforma de nadala alegre en cant d& x02019;exili, melodia de dol, reivindicació política o crit de pau. Totes aquestes facetes ens fan viatjar per la Venecia del segle XVII, l& x02019;Empordà del XIX, l& x02019;Europa de la Segona Guerra Mundial i la Barcelona olímpica. Tot i que s& x02019;associa a Pau Casals, el camí ve de lluny: de les sardanes de Pep Ventura a partitures de Millet, Morera i Pahissa, i veus com les de Barrientos o Llach. L& x02019;obra ens guiarà pel Royal Albert Hall, la Casa Blanca i l& x02019;Estadi Olímpic. La cronica dels fets s& x02019;articula amb els valors simbolics, on la música es transmuta en emocions privades i basteix la nostra memoria mes fonda. Un exemple excepcional que te molt a veure amb tots nosaltres.