El cel té pigues

A finals de 1977 els veïns del Districte Cinquè de Barcelona troben per atzar una fusteria expropiada. Gràcies a una forta pressió, aconsegueixen que l’Ajuntament els hi cedeixi, ja què hi volen fer una casa per als infants que fan molta vida al carrer. És l’atzar que uneix aquest projecte d’en Pitu Cunillera i gent del Raval amb un grup de joves d’altres indrets que, sense por i fent-se seu el barri, construeixen plegats, l’octubre de 1978, el primer Casal dels Infants i per als infants de Barcelona. L’atzar buscat i desitjat pot transformar el món i la ciutat des del barri que havia estat sempre al marge. Aquest llibre és un homenatge a en Pitu, la Rocío i tota aquella gent que volia un Raval digne gràcies al Casal i a un Projecte Educatiu que fes costat als i les infants que alçaven el cap per mirar molt més lluny. És l’agraïment a tantes companyes i companys que, al Casal dels Infants i a molts altres indrets del país, fan costat als i les infants que alcen la mirada.