El diable crucificat

El diable crucificat és un exercici d’estil que desenvolupa amb ironia, sentit lúdic i precisió una cançó popular catalana titulada Sant Antoni i el Dimoni jugaven a trenta-un. I és una analogia dels temps moderns on el mal ha agafat formes noves que, segons paraules de Shakespeare, han buidat l’infern. Agafant els paisatges lunars de la costa pedregosa de Punta Nati de Menorca, solcats per cabres amollades i bens, i també pels seus ossos i esquelets sense enterrar, amb la presència d’un imponent far, de bufadors infernals que uneixen terra i mar i d’una orografia ventosa que presagia naufragis, no nega l’existència del diable sinó que afirma que el Paradís existeix però també hi habita la serp i que aquesta es pot derrotar.