El mejor padre de pobres

Amb aquesta edició crítica es rescata un valuós exemple de drama hagiogràfic barroc, dedicat a Juan de Dios (cap a 1495-1550), carismàtic fundador de l'Ordre Hospitalària. L'estudi introductori, després d'abordar la qüestió de la problemàtica i, en últim terme, rebutjable atribució a Pedro Calderón de la Barca, examina les modalitats d'adaptació de l' hipotext devot (la difosa biografia d'Antonio de Govea) a una dimensió dramàtica i espectacular que també ha de tenir en compte el cèlebre precedent lopesc de 'Juan de Dios i Antón Martín'. Així, l'anàlisi mostra com el retrat heroic i miraculós del sant s'ajusta perfectament als patrons de la comèdia calderoniana. El text crític de la peça es fixa a través de la verificació d'errors i variants adiàfores dels testimonis coneguts.