El millor viatge de tots

Un escriptor de viatges descobreix, en la maduresa, que l’aventura pendent es un llarg retorn cap a l’interior d’ell mateix, despres d’evocar els pasos en que ha viscut i sobre els quals ha escrit —que són, en aquest llibre, Belgica, Itàlia i l’Argentina. Les descobertes de tota una vida el porten a la certesa que el viatge no te fi. “Durant el trajecte entre Brusseŀles i Lovaina es va produir per primer cop un fet que em deixaria estupefacte. Per alguna raó tecnica el tren es va aturar enmig dels prats xops. Una vaca del camp limítrof amb la via es va acostar lentament, amb els unglots enfangats, cap a la finestra que jo ocupava. Va alçar lleugerament la testa i em va mirar. La direcció i la intenció del seus globuls oculars, prominents i humits, no oferien cap dubte. Havia fet unes passes parsimonioses i alhora decidides cap al vagó. Un cop sota la meva finestra, mentre em mirava de prop durant uns segons, va articular amb una veu sense timbre, a traves de les dents ruminants, cadascuna de les paraules de la frase següent: —El que busques no es aquí.”