EL MÓN D'AHIR 19

De Barcelona estant, les illes Balears són un conjunt de tòpics que renovem cada estiu (si la pandèmia ho permet) amb visites en què fem el turista, el viatger o el pelegrí; parlem de ses illes amb un accent impostat que fa riure els illencs; evoquem el passat comú, la cultura compartida ara en seriós perill de retrocés, i ens extasiem amb la bellesa del paisatge i el sant embadaliment que Rusiñol atribuïa als indígenes. Però ens queda molt per saber i conèixer. Ho podem fer gaudint de la magnífica producció literària insular en català, molt dignament representada en aquest número pels Pons, Riera, Alzamora, Manzano, Ramis i companyia. Però també ens hi podem apropar capbussant-nos en el passat d’unes illes que van entrar en la Història llançant pedres; que han estat companyes de viatge de Catalunya durant segles; que són tan catalanes de llengua com genuïnes en la manera d’entendre la vida. La insularitat, al cap i a la fi, és un fet decisiu. El més decisiu de tots, per als illencs. Esperem de tot cor que aquest número interessi els lectors balears i els animi a formar part de la comunitat d’El Món d’Ahir. Però anhelem amb el mateix delit que els nostres lectors i subscriptors catalans i valencians aprofitin aquesta oportunitat per llegir una colla de textos interessants que els mostraran una altra cara del passat i del present d’aquestes illes que formen part del nostre horitzó geogràfic i mental.