El procés de Montjuïc

Durant la darrera dècada del segle XIX van tenir lloc a Barcelona diversos atemptats greus que, la majoria de les vegades, van ser fruit de l’acció directa d’alguns sectors anarquistes. Els més importants van ser el de la Gran Via contra el general Martínez Campos (24 de setembre de 1893), el del Gran Teatre del Liceu (7 de novembre de 1893) i el del carrer dels Canvis Nous (7 de juny de 1896). Tots plegats van causar un total de trenta-tres morts i un gran nombre de ferits. En resposta a aquestes accions, les autoritats de l’època van desencadenar una repressió massiva i generalitzada contra el moviment anarquista de Catalunya que va conduir a l’empresonament injustificat de centenars de persones, a la pràctica sovintejada de la tortura i finalment a l’execució, no sols dels autors materials dels atemptats, sinó també d’un total d’onze homes innocents. Els procediments judicials emprats van caracteritzar-se sovint per l’arbitrarietat més absoluta i per la falta sistemàtica de les garanties jurídiques més elementals.Per primera vegada, aquest llibre estudia de forma exhaustiva, i amb l’aportació de nombrosos materials inèdits, els tres atemptats i les causes judicials que se’n van derivar, la més famosa de les quals va ser l’anomenat procés de Montjuïc, que va motivar una campanya internacional d’un ressò extraordinari. A més a més, treu a la llum el rastre de centenars d’empresonats fins ara desconeguts, molts més del que s’ha dit habitualment. Constitueix, en definitiva, la monografia històrica profunda i rigorosa que encara mancava al voltant d’uns fets tràgics i d’una època convulsa que han de ser rescatats del desconeixement i de l’oblit.