ELS ASSASSINS DE FRANCO

La transició democràtica va ser una enorme impostura. La dels herois duna oposició incapaç de derrocar Franco i la dels exfranquistes que volien continuar tenint vida més enllà del règim. I la de tota una societat que, anestesiada durant anys, va acceptar o consentir, activament o passivament, ni pel perdó, ni pel reconeixement de les víctimes, ni per la veritat dels fets històrics. Duna escombrada, vam amagar tot això sota lestora per tal de construir un mite nou, bell i pràctic que conjurés el fantasma de la Guerra Civil i les antigues violències.
La subordinació absoluta del passat al futur va fer bones totes les impostures: es van igualar opressors i oprimits, es van obviar els sectarismes duns i altres, es va acceptar, fins i tot, que es podia ser demòcrata dins del franquisme i, en justa correspondència, es va donar per descomptat que el sol fet doposar-se a Franco ja convertia algú en demòcrata.