ELS CARRERS DE BARCELONA: L EIXAMPLE

Al principi de la dècada de 1860, Víctor Balaguer es va encarregar de batejar els carrers de l'Eixample, projectats al flamant Pla Cerdà. Diputació, Marina, Provença, Urgell… Per què, aquests noms?

En plena Renaixença i auge industrial català, el nomenclàtor triat per Balaguer reflecteix el seu programa de recuperar la història de la Corona d’Aragó i de restablir Barcelona com a capital de la catalanitat, amb lloances a la història cultural i política i les gestes militars del passat. L’elecció dels topònims és indestriable del projecte polític de Balaguer, i s’hi palpa la voluntat de dotar l’entramat urbà d’un relat que lligui la ciutat amb la seva època més gloriosa, quan era el centre d’una de les potències de la Mediterrània, amb la convicció que la millor manera d’enfortir la puixança de Barcelona és reconnectar els barcelonins amb les seves arrels.

Poc després d'aprovar-se el Pla Cerdà, Balaguer publicava en castellà tres volums en què explicava la història i la procedència del nom de tots els carrers de Barcelona, entre els quals hi havia els de l’Eixample, que ara publiquem seleccionats. Balaguer hi inclou els noms dels carrers que li foren imposats pel consistori, la majoria amb referents espanyols, i acompanya la publicació d’un resum de la història de la ciutat i de la Corona Catalanoaragonesa segons la seva pròpia recerca, cosa que no només la converteix un llibre de curiositats, sinó un document de primer ordre per a tots els interessats en la història de Barcelona i Catalunya.