ELS CASTELLS CATALANS A GRÈCIA

La pus rica joia, així va definir el rei Pere III l'Acròpoli atenenca abans que els homes del Renaixement s'emmirallessin en el llegat greco-llatí. A començaments del segle XIV, els almogàvers derrotaven els francs a la batalla d'Halmirós (1311) i Alfons Frederic, vicari general del ducat d'Atenes, es possessionava dels territoris que constituirien el ducat de Neopàtria. Eren els inicis de la presència catalana a Grècia. Set-cents anys després, Eusebi Ayensa, seguint les passes del pioner Antoni Rubió, ens aporta noves i valuoses informacions sobre aquest capítol de la nostra història. És el resultat d'un estudi intensiu i sobre el terreny de les restes arqueològiques que en donen testimoni d'aquella presència. Restes monumentals que es drecen encara imponents i que són un callat record del pas dels catalans per la terra mítica grega. Ayensa ens ofereix una relació exhaustiva dels castells habitats pels almogàvers i, per primera vegada, de les torres que varen construir i reutilitzar durant la seva estada. Ens explica la història d'aquests nous habitants; els llocs on es varen establir i l'estat actual d'aquest extraordinari patrimoni històric. Així mateix, incorpora el record encara viu que la presència catalana va deixar en el folklore popular grec.