ELS FILLS DE L ATZAR

Havien quedat que es trobarien a La Taverna. I ja hi era. Esperantque apareguessin els morvkov. La cita era amb tres,dos homes i una dona. No li agradaven. Per endavant, no liagradaven; ningú d’aquesta raça no li feia el pes: el to verdde la seva pell, els ulls —d’un verd tan fosc que semblava negre—,les mans-urpes, delicades i esmolades, com disposadesa donar instruccions..., a part d’això semblaven terrestres,llevat de la seva manera de conversar: era sempre pausada,una mica sibilant, ritualitzada. Què en volien, d’ell? L’havienfet anar fins a Neutrax, un petit satèl·lit artificial a dos dies deviatge de Mart, amb l’oferta d’un treball increïblement benpagat. Bé, ell era el millor pilotespacial. Es podia fer càrrecde qualsevol nau. La menaria on volguessin. El que el molestavaera l’espera.