En torno a la piedra desnuda

Aquest és un llibre sobre l'ús públic de la història, o millor, sobre l'ús públic de la ruïna. L'autora parteix de la constatació de la situació actual de Roma on imperen uns principis conservacionistes que remunten els seus orígens a una «religiositat patrimonial» de la Itàlia feixista i que segueixen aplicant-se sense major discussió. Una situació en la que campa un ús públic de la història inconscient, on malgrat un conservacionisme, hi ha pèrdues de patrimoni diàriament. Les polítiques patrimonials i l'urbanisme requereixen de «intervencions d'adaptació i transformació en temps molt més ràpids que els impostos per la recerca arqueològica de camp». La solució a aquest desajust temporal ha vingut de la mà de les «tècniques d'acumulació», guardem els objectes i la documentació com una solució a l'oblit però acabant irremeiablement per oblidar-se.