Entre el desert i el cactus

Entre el desert i el cactus, que ha guanyat el VII Premi Joan Perucho Vila d’Ascó, remet, segons l’autora: «la imatge de desolació que deixa la mort. La mort arrasa amb tot i el paisatge que queda és el del desert i el cactus com a símbol de la ferida, les punxes que portem clavades.» Entre el desert i el cactus neix, gira, es basa i es rebel·la entorn de la mort de Salvador Iborra que, tot recordant un fragment de Bernardo Soares al Llibre del desassossec: «Vaig mirar-lo amb l’atenció, no ja distreta, que es presta a les coses, sinó definidora, que es presta als símbols», es converteix en el símbol d’una jove i preparada, prometedora i moderna generació rompuda. L’autora, Anna Cortils, barcelonesa exiliada per estima i vocació a Lisboa, filòloga i traductora del portuguès que domina amb una expressiva excel·lència, s’ha fet seves les paraules de Iuri Lotman quan a Estructura del text diu: «... pel fet de reproduir un esdeveniment aïllat, reprodueix simultàniament tota una imatge del món; tot contant-nos el tràgic destí de l’heroi, ens està contant la tragèdia del món en general» i partint de la mort concreta d’un poeta jove ens visualitza la mort violenta i absurda de la cultura en general. Del pròleg del llibre escrit per Ponç Pons.