Fe, hermenèutica, paraula

La fe permet l’obertura a l’impensat, al mite, però alhora inicia el camí vers l’impensable, un horitzó de consciència cada cop més ampli que apunta a l’experiència mística del silenci. L’hermenèutica és l’art i la ciència de la interpretació, de produir un sentit, de donar significat, de tornar la vida als símbols i, finalment, de deixar que n’emergeixin de nous. I en la paraula prenen cos el silenci i el sentit, s’encarnen; en ella es cultiven i es realitzen creativament. Cada llengua, cada cultura, és una manera de veure el món, de ser en el món i fins i tot de fer món amb tota paraula viva.