Feminismes enemics

En els darrers anys, les posicions reaccionàries alimentades pel feminisme supremacista blanc i burgès han quedat fortament arraconades dins dels moviments transformadors. Però hem de poder veure que durant molt temps aquestes postures han sustentat els discursos excloents contra els quals haurien de lluitar. En aquesta investigació Lewis fa una radiografia exhaustiva del que defineix com a feminismes enemics: arrenca amb les imperialistes del segle XIX, continua amb les militants del Ku Klux Klan i les croades antiporno del segle XX, i arriba fins a les agendes antiabortistes i transexcloents d'avui. Els feminismes no són inherentment bons. Cal començar a reconèixer-ho i a assimilar-ho, perquè només així serem conscients de com aquests feminismes ens han empès cap a posicions políticament qüestionables i fins i tot violentes. Només així podrem construir finalment una estratègia feminista que sigui veritablement antifeixista.

En una època de feixisme creixent, d’atacs incessants contra el dret a decidir sobre el propi cos i de transfòbia violenta, no hem d’abaixar la guàrdia. Aquest llibre és un crit de batalla transfeminista, una impugnació descolonial de l'ultranacionalisme tenyit de lila i una crida a eliminar el feixisme en totes les seves formes. Però per sobre de tot és una carta d'amor ferotge i brillant al feminisme.