FER SAFOR

A les comarques de Ponent, fer safor vol dir donar molta importància a una cosa tot alegrant-se%u2019n, celebrant-la expansivament, i un saforer és un que fa safor de tot. És el mateix mot que en àrab designa la menjada nocturna que hom fa durant el Ramadà , després d%u2019haver dejunat tot el dia. La safor era, i és, una festa: els moros se%u2019n gaubaven tant, de poder menjar, perquè tenien gana, i jubilaven tant, que els alegrois de la safor van penetrar en el català amb el mateix mot safor, i hi han romàs fins avui. Safor suposa una petita prova lingüística, entre moltíssimes més, que les ciutats de Lleida i de Balaguer, així com Alfarràs i, per extensió, totes les comarques de Ponent, a més de ser molt gitanes i força jueves, s%u2019han mantingut déu n%u2019hi do mo res. Els moros d%u2019ara no hi van, hi tornen, a Ponent.