Gramàtica de la llengua catalana

La Gramàtica de la llengua catalana és la gramàtica oficial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. A diferència de la de Pompeu Fabra, que era una gramàtica d'autor, la de l'IEC és una obra col·lectiva, oberta a la participació d'experts diversos i consensuada en el si de la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica, i ratificada pel Ple de l'IEC. La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. L'obra es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic (els parlars) i social (és a dir, els diferents registres), així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta en primer terme i d'una manera neutra els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és o no és acceptable.