Guerras plebeyas

La Germania de València (1519-1522), el conflicte sociopolític més rellevant de la història valenciana, és analitzat des del camp temàtic de les revoltes i revolucions medievals i modernes centrant la mirada en un moment particular: la dramàtica etapa originada a partir de la seua radicalització. Aquest estudi d'història política, que considera la guerra i la violència com a instruments d'acció política agermanats, recupera la trajectòria dels "capitans dels avalots i de la guerra", tal com els va definir Joan Fuster. Les seues accions van ser injuriades com a irracionals i bàrbares per cronistes i vencedors; no obstant això, les diferents lluites que van instrumentar els plebeus sota aquestes formes violentes cobren una rellevància significativa des de l'anàlisi històrica retrospectiva. El llibre analitza el desenvolupament de múltiples lluites polítiques en l'esdevenir del conflicte, per mitjà del desplegament de diferents guerres plebees la racionalitat, capacitat creativa i praxi de les quals es posen de manifest. Aquestes revoltes van aconseguir, en el seu conjunt, fer aflorar un intens procés de politització plebea, marcar a foc la memòria dels subalterns i convertir la mateixa Germania en part del repertori cultural dels futurs mons en lluita.