Gust de cendra

Diuen que mai no sabràs del cert si un fruit és dolç o amarg fins que no te l’hagis posat a la boca. El mateix passa amb el gust de les cendres que els personatges de l’última obra de Guillem Clua es veuen obligats a assaborir. A Jerusalem, en una terra que ha vist néixer religions ancestrals, guerres eternes i mites mil·lenaris, tres turistes nord-americans s’enfronten al pes de la història i al dels seus propis fantasmes mentre dos joves palestins porten a terme un pla secret per donar sentit a una vida immersa en la misèria i l’opressió. En la línia de l’aclamada La pell en flames, a Gust de cendra el món occidental torna a col·lisionar amb Orient en una explosió de sentiments que canvia la vida dels seus personatges per sempre, a la vegada que ofereix una ambiciosa reflexió sobre la política, la religió, les creences, la fe, l’amor i, en definitiva, el gust que volem que tingui el nostre futur individual i col·lectiu. Gust de cendra es va començar a escriure amb motiu de la I Trobada Estatal de Dramaturgs a Navas del Marqués (Àvila) organitzada per la COSACA (Coordinadora de Sales Alternatives de Catalunya) l’estiu de 2006. El desembre del mateix any, la seva versió en anglès es va estrenar amb gran èxit a l’Spanish Repertoir Theatre de Nova York (EUA).

Dicen que nunca sabrás con certeza si un fruto es dulce o amargo hasta que no te lo hayas puesto en la boca. Lo mismo ocurre con el sabor de las cenizas que los personajes de la última obra de Guillem Clua se ven obligados a saborear. En Jerusalén, en una tierra que ha visto nacer religiones ancestrales, guerras eternas y mitos milenarios, tres turistas estadounidenses se enfrentan al peso de la historia y al de sus propios fantasmas mientras dos jóvenes palestinos llevan a cabo un plan secreto para dar sentido a una vida inmersa en la miseria y la opresión. En la línea de la aclamada La piel en llamas, a Gusto de ceniza el mundo occidental vuelve a colisionar con Orient