Halt!

Allo que singularitza l'extermini perpetrat pels nazis es la planificació exhaustiva tant del crim massiu com de la seua invisibilitat. Els botxins, a partir d'un moment concret, van matar en llocs apartats. A mes, van destruir les víctimes, en van disseminar les restes i van intentar dissipar les proves de la seua existencia. No contents de cremar els cadàvers, tambe van llançar els arxius al foc. És per aixo que tota investigació sobre el tema, inclosa l'artística, ha de consistir a unir trossos dispersos de documentació que l'atzar ens ha llegat, peces salvades: vestigis, rastres. Pero, abans que Alemanya promulgara el decret 'Nit i boira' -que es el nom amb que eufemísticament es coneix la disposició de 1941 que emparava les pràctiques de desaparició forçada de persones-, ja els feixistes espanyols, alçats en armes contra el govern legítim de la Segona República, havien iniciat la seua propia guerra d'extermini sembrant el territori ocupat de cadàvers inhumats en fosses comunes. Sense noms ni dates. Sense causes ni processos. Setanta-nou anys despres de l'"alliberament" d'Auschwitz, entes el nom no sols en la seua especificitat espacial, sinó com a eponim d'un vast sistema d'extermini sense precedents, esdevingut al nucli mateix de la vella i culta Europa, són molts els p