I LA LLUM ES VA FER

Un narrador observa. Un poeta observa i s’implica. Hem de poder reconèixer, en els seus poemes, la veu d’algú que ens parla des de ben endins i que es barreja amb allò que el circumda. I cada veu s’expressa amb un ritme. Un ritme acotat per la mètrica clàssica o un ritme que adopta formes convulses i assonants. Paraula i ritme. La paraula ens portarà el ritme i el ritme ens farà entendre la paraula. Ritme i paraula han d’anar estretament lligats i Josep Fàbrega ho aconsegueix. (Extret del pròleg d'Anna Maluquer)