JANIMS

Janims té un amic; un gran i vell arbre que, quan arriven moments difícils, la defensa i la protegeix. La Janims es va fixar en una forma estranya que es veia a dalt d’un petit turó, pròxim a la riba on acampaven. Ella, curiosa com tots els nens de la seva edat, s’acostà cap al turó per veure què era aquella cosa que havia descobert. En pujar va observar al seu davant aquella estranya forma que l’havia intrigat: sense cap dubte, es tractava d’un arbre; ja en coneixia molts i de molt diferents, però no s’assemblava en res als que havia vist fins aleshores a les sabanes. Tenia el tronc d’un color fosc com el carbó, l’escorça aspra i arrugada amb solcs profunds que el recorrien de les branques fins al terra amb una línia incerta i tortuosa, d’aquesta en sortien unes grans espines com les urpes dels dimonis de la nit que semblaven extrets dels contes que la seva àvia li explicava, al capdamunt hi tenia unes poques branques amb unes fulles seques i esquifides tant o més arrugades que l’escorça