L ALBUFERA

En la segona meitat del segle iv dC, el poeta, astrònom i geògraf romà Ruf Fest Avié (Rufus Festus Avienus) va escriure l’Ora Maritima, un extens poema de trímetres iàmbics en què ens parla de les costes de la Mediterrània. Composició que ens ha arribat incompleta, atés que solament se’n conserven 703 versos. Altrament, els estudiosos del tema de l’Albufera de València han interpretat, o deduït que en el vers número 492, amb l’expressió «palus Naccararum» es refereix al nostre llac, anomenant-lo l’estany del Nacre. Potser perquè aleshores empraven el nacre dels petxinots que s’hi criaven, i encara s’hi crien en alguns llocs puntuals, per a fer botons o petits fermalls, o pel color nacrat de les seues aigües, quan incidien sobre la superfície lacustre els raigs del sol. El poemari L’Albufera. Palus Naccararum, que ara teniu a les mans, parteix del desideràtum de mitificar i difondre el Parc Natural de l’Albufera de València –patrimoni de diversitat i de bellesa– que hauria d’esdevindre un dels principals referents vitals dels valencians. El seu contingut són poemes senzills, fàcils de comprendre, que ens parlen de la nostra eco-fauna, de la festa de Sant Joan, dels nostres paisatges, dels nostres sentiments.