L ORIGEN DIVI

«Nosaltres, els no religiosos, que procedim normalment de la ciència i de diversos medis i moviments ben allunyats de les Esglésies, entrem en aquells textos amb interès i respecte. Desconfiant dels seus traductors i comentaristes, confiem en la seva mateixa lletra, convençuts que diuen molt més sobre l’home que parla que les teories científiques o les doctrines polítiques que abans havíem donat per bones.»
Ni teòloga ni exegeta, la psicoanalista Marie Balmary ens proposa una nova lectura dels relats bíblics. La fidelitat estricta a la lletra, recuperant el que els segles han deformat, ens permetrà descobrir en la Bíblia l’adveniment del subjecte. El déu bíblic, que no exigeix submissió ni seguiment, es fa compatible amb l’afirmació del JO: l’ésser humà no és objecte sinó subjecte.
En aquesta obra, Balmary no dubta a polemitzar hàbilment amb Darwin, Freud i Lacan, al mateix temps que qüestiona dos mil anys de tradició exegètica.
Marie Balmary exerceix la psicoanàlisi a París. Als anys setanta, en acabar la carrera de psicologia, presenta una tesi sobre els fonaments de la psicoanàlisi en què defensa una altra lectura del mite d’Èdip i una manera diferent d’escoltar els pacients. Refusada per la Sorbona, la publica com a llibre (L’homme aux statues, 1979).
Després s’orienta cap als relats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialment la Bíblia. Posa en pràctica un mètode de lectura en grup dels textos en la seva llengua original, de manera semblant al que permet fer la psicoanàlisi.