L ULTIMA PARAULA

El 20 de novembre de 1975, hores després que s’ha fet pública la mort de Franco, Pasqual Sentís, petit terratinent i devot franquista, creu trobar-se també a les portes de la mort. Convençut d’haver menat una vida fracassada, vol acomplir un últim desig abans de morir: presenciar el seu enterrament. Per tal d’aconseguir el certificat de defunció, farà xantatge al seu amic metge Maties Sorell, tot amenaçant-lo de fer públic que tots dos, en acabar la guerra, denunciaren Miquel Reig als falangistes i tot seguit va ser assassinat. Aquesta història té un narrador d’excepció: la Mort. La seua mirada determina el discurs del relat amb un marcat to d’humor negre. L’última paraula ret homenatge literari al poeta Vicent Andrés Estellés i a l’escriptor sicilià Luigi Pirandello. De més a més és una metàfora sobre el franquisme i la seua pervivència més enllà de la desaparició del dictador.