La Ciutat del Sol

Una utopia és una obra de caràcter imaginari que comprèn la narració d'un viatge, la descripció d'un país exòtic i l'exposició d'un sistema social inconegut. La Ciutat del Sol és una utopia en sentit estricte, és a dir, una proposta doctrinal relativa a una societat ideal. L'obra té forma de diàleg entre un genovès, antic pilot de Colom, i un hospitaler, en el qual el primer informa àmpliament sobre la seua estada a la Ciutat del Sol, amb referències detallades a l'organització de l'espai físic, l'estructura social i política, la religió i les formes de convivència, en què destaca l'igualitarisme, la comunitat de dones o el paper de l'astronomia i l'astrologia. La Ciutat del Sol és una utopia pura i seriosa. Representa una societat que es vol perfecta, una teocràcia amb un príncep elegit entre pocs, una comunitat jerarquitzada i subjecta a normes, que recorden els ordes monàstics o les regles militars. És també una antítesi, que mostra els abusos i les injustícies de la societat real. En definitiva, una crítica de la societat existent i l'auguri d'una nova edat d'or. Tot i la diferència d'època i context intel·lectual, hom pot trobar denominadors comuns amb determinades propostes del socialisme utòpic, com ara la igualtat de tipus comunista, l'elevació humana per mitjà de l'educació, la creació de condicions per a una vida segura i solidària a través d'uns serveis públics accessibles per a tothom i d'un urbanisme apropiat.