LA COVA DE L ÚLTIM GIMNETA

GIMNETES: Soldats auxiliars grecs armats amb fona, habitants de les illes Gimnèsies (nom grec de les Illes Balears de Mallorca i Menorca)

La troballa d’una obra, d’edició única, rescata uns fets succeïts a l’any 123 aC a l’illa de Mallorca.

En un relat ple de detalls, centrat en el esdevenir de la gimneta Kara, on s’exposa una part de la història de la conquesta de Mallorca pels romans, Un moment en el què a l’arxipèlag de les futures Baleàrides es trobaren tres cultures; la dels Foners o Gimnetes, data en el que s’iniciaria el seu declivi definitiu; la dels últims Púnics de la Mediterrània amb el centre a Ybsm (Ebussus) i la Romana, en expansió, al període poc abans dels finals de la República.
L’autor ambienta l’acció en diversos escenaris al llevant i sud de l’illa de Mallorca. Un port Púnic, Naguardus, als encontorns originals de l’illot de Na Guardis on es troben les restes d’un taller púnic (Colònia de Sant Jordi-Ses Salines). Als diferents assentaments de runes talaiòtiques que es troben a Ets Antigors (Ses Salines), a les suposades runes amb les que es va construir l’església de S’Horta (Felanitx), als voltants del Closos de Ca’n Gaià (Portocolom-Felanitx) i a molts d’altres indrets de Mallorca com Ses Païsses (Artà), Son Fornés (Montuiri) o Ca’n Daniel Gran (Pollença). També situa un suposat megàlit al cim Saaktueim, un lloc que seria sagrat i enigmàtic pels indígenes, que s’ubicaria a l’actual Castell de Santueri (Felanitx). No falten les escenes als aiguamolls a S’Albufera d’Alcúdia, al port
pirata a Babuts (rada de Portocolom), ni les de galeres romanes salpant pels escenaris que ofereixen els lligams amb la ciutat doble, grec-romana, d’Emporion i la de Tarraco. Les tribus, clans i personatges indígenes, amb noms d’arrel ibera per donar-li més realisme, t’endinsen en una història de desamor amb flaire marinera i a Mare Nostrum, a terra dura d’illa i a lluita desigual d’un poble únic que va fer recular als romans, encara que sols una vegada, i que pretén despertar més curiositat cap a una de les cultures més autèntiques, encara molt desconegudes, dels Foners, Gimnetes o Llançadors, com s’anomenen entre ells a la novel·la. Un relat divertit i que et transporta a fa més de dos milers d’anys. Un clam a favor del nostre patrimoni, la cultura talaiòtica, que, sense cap dubte, hauria de ser de la Humanitat, a Mallorca on ha estat molt més mal tractada pel pas del temps i per l’home.