La lloba que fou

La lloba que fou, una narració independent inserida en la voluminosa novel·la gotica El vaixell fantasma (1837-1839), de Frederick Marryat, combina magistralment tots els elements de sensació de la literatura de l home-llop: homicidis atroços, sexe infamant o aberrant, potencies elementals, diabolisme, malediccions, blasfemies, sinistres cultes ancestrals, profanacions de sepultures, antropofàgia... Marryat fa un pas mes enllà situant la malignitat i la destructivitat de l home-llop no en la faceta lupina sinó en l humana, i amb aquest gir La lloba que fou esdeve en el punt de partida d una línea literària (il·lustrada, entre d altres, per Charles Baudelaire, Jack London, Hermann Hessse, Boris Vian o Ursula LeGuin) que utilitza el llop com a figura simbolica o emblemàtica.áA l assaig introductori, el narrador i assagista Emili Olcina situa La lloba que fou dins del doble context de les llegendes i la mitologia, i de la historia literària.Frederick Marryat (1792-1848) va abandonar, l any 1830, una brillant carrera a la marina de guerra britànica per dedicar-se exclusivament a la literatura. La seva narrativa sol tenir el mar com a escenari, amb aventures i combats com a ingredients bàsics de l acció. Immensament admirat en el seu temps,ásegueix sent-ho avui, i moltes de les se