La mort del rei Artús

«Puja dalt d’aquell turó, hi trobaràs un llac. Llença-hi la meva espasa, no s’ha de quedar en aquest reialme perquè no vull que se n’apoderin els hereus infames que vindran.»

La mort del rei Artús és una novel·la anònima francesa del segle XIII. Mestre Galter Map, el fals cronista de la història, ens explica la fi dels protagonistes de les Aventures del Sant Graal. És, per tant, la fi de l’univers narratiu que gira entorn d’una saga de personatges heroics, els campions de la Taula Rodona: Artús, Lancelot, Galvany, Girflet o Mordred.

La guerra s’hi barreja amb l’amor, i per això cal la presència de donzelles i dames il·lustres: la reina Ginebra, la donzella d’Escalot o la dama de Beloé. Si antigament la matèria de Bretanya era coneguda pels contes de Chrétien de Troyes, les novel·les de Tristany i de Lançalot i la compilació de Malory, avui dia ho és sobretot gràcies al cinema i a les sèries, que han convertit aquest món mític en un referent conegut i admirat.

Les traduccions de Lola Badia són un banquet que ens serveix les millors obres de l’univers artúric en un català ric i actual. Galvany i el cavaller verd va ser la primera. La mort del rei Artús, la segona. I en vindran més.