LA NOIA DELS ULLS D OR

"L’ànima te no se quina debilitat pel blanc, l’amor es complau amb el vermell, i l’or alimenta les passions", diu Balzac. I es que l’efusió dels colors, les esplendors orientals, els esguards flamejants i la fascinació colossal que pot arribar a suscitar una dona encenen, dins la monotona grisor de la població parisenca, la guspira del gaudi en el jove que es pensa que es immune a l’enamorament. L’amor, pero, es lladre i pervers de mena: mai no han estat tan enfrontats com en aquest relat deliciós el frenesí del plaer i les lleis inexorables del destí i de la sang.